consultabg

Quina és la situació i les perspectives del comerç agrícola entre la Xina i els països de l'ALC?

I. Visió general del comerç agrícola entre la Xina i els països de l'ALC des de l'entrada a l'OMC

Del 2001 al 2023, el volum comercial total de productes agrícoles entre la Xina i els països de l'ALC va mostrar una tendència de creixement contínua, de 2.580 milions de dòlars americans a 81.030 milions de dòlars americans, amb una taxa de creixement anual mitjana del 17,0%. Entre ells, el valor de les importacions va augmentar de 2.400 milions de dòlars americans a 77.630 milions de dòlars americans, un augment de 31 vegades; les exportacions es van multiplicar per 19, passant de 170 milions de dòlars a 3.400 milions de dòlars. El nostre país es troba en una posició de dèficit en el comerç de productes agrícoles amb els països llatinoamericans, i el dèficit continua augmentant. L'enorme mercat de consum de productes agrícoles al nostre país ha brindat grans oportunitats per al desenvolupament de l'agricultura a l'Amèrica Llatina. En els darrers anys, cada cop més productes agrícoles d'alta qualitat de l'Amèrica Llatina, com ara la cirera xilena i la gamba blanca equatoriana, han entrat al nostre mercat.

En general, la quota dels països llatinoamericans en el comerç agrícola de la Xina s'ha ampliat gradualment, però la distribució de les importacions i les exportacions és desequilibrada. Del 2001 al 2023, la proporció del comerç agrícola entre la Xina i l'Amèrica Llatina en el comerç agrícola total de la Xina va augmentar del 9,3% al 24,3%. Entre elles, les importacions agrícoles de la Xina des dels països llatinoamericans van representar la proporció de les importacions totals del 20,3% al 33,2%, i les exportacions agrícoles de la Xina als països llatinoamericans van representar la proporció de les exportacions totals de l'1,1% al 3,4%.

2. Les característiques del comerç agrícola entre la Xina i els països de l'ALC

(1) Socis comercials relativament concentrats

El 2001, l'Argentina, el Brasil i el Perú van ser les tres principals fonts d'importació de productes agrícoles de l'Amèrica Llatina, amb un valor total d'importació de 2.130 milions de dòlars americans, que representaven el 88,8% del total de les importacions de productes agrícoles de l'Amèrica Llatina aquell any. Amb l'aprofundiment de la cooperació comercial agrícola amb els països llatinoamericans, en els darrers anys, Xile ha superat el Perú per convertir-se en la tercera font més gran d'importacions agrícoles a l'Amèrica Llatina, i el Brasil ha superat l'Argentina per convertir-se en la primera font més gran d'importacions agrícoles. El 2023, les importacions xineses de productes agrícoles del Brasil, l'Argentina i Xile van ascendir a 58.930 milions de dòlars americans, que representaven el 88,8% del total de les importacions de productes agrícoles dels països llatinoamericans aquell any. D'entre ells, la Xina va importar 58.580 milions de dòlars americans en productes agrícoles del Brasil, que representaven el 75,1% del total de les importacions de productes agrícoles dels països llatinoamericans, que representaven el 25,0% del total de les importacions de productes agrícoles a la Xina. El Brasil no només és la principal font d'importacions agrícoles de l'Amèrica Llatina, sinó també la principal font d'importacions agrícoles del món.

El 2001, Cuba, Mèxic i el Brasil eren els tres principals mercats d'exportació agrícola de la Xina als països de l'ALC, amb un valor total d'exportació de 110 milions de dòlars americans, que representaven el 64,4% del total de les exportacions agrícoles de la Xina als països de l'ALC aquell any. El 2023, Mèxic, Xile i el Brasil eren els tres principals mercats d'exportació agrícola de la Xina als països de l'Amèrica Llatina, amb un valor total d'exportació de 2.150 milions de dòlars americans, que representaven el 63,2% del total de les exportacions agrícoles d'aquell any.

(3) Les importacions estan dominades per les llavors oleaginoses i els productes ramaders, i les importacions de cereals han augmentat significativament en els darrers anys.

La Xina és el major importador mundial de productes agrícoles i té una enorme demanda de productes agrícoles com la soja, la carn de vedella i les fruites procedents de països llatinoamericans. Des de l'entrada de la Xina a l'OMC, la importació de productes agrícoles procedents de països llatinoamericans són principalment llavors oleaginoses i productes ramaders, i la importació de cereals ha augmentat significativament en els darrers anys.

El 2023, la Xina va importar llavors oleaginoses de països llatinoamericans per valor de 42.290 milions de dòlars americans, un augment del 3,3%, que representa el 57,1% de les importacions totals de productes agrícoles de països llatinoamericans. Les importacions de productes ramaders, productes aquàtics i cereals van ser de 13.670 milions de dòlars americans, 7.150 milions de dòlars americans i 5.130 milions de dòlars americans, respectivament. Entre ells, la importació de productes de blat de moro va ser de 4.050 milions de dòlars americans, un augment de 137.671 vegades, principalment perquè el blat de moro brasiler es va exportar a la Xina sota inspecció i accés de quarantena. El gran nombre d'importacions de blat de moro brasiler ha reescrit el patró d'importacions de blat de moro dominat per Ucraïna i els Estats Units en el passat.

(4) Exportació principalment de productes aquàtics i hortalisses

Des de l'adhesió de la Xina a l'OMC, l'exportació de productes agrícoles als països de l'ALC ha estat principalment de productes aquàtics i hortalisses, i en els darrers anys, l'exportació de productes cerealístics i fruites ha augmentat constantment. El 2023, les exportacions xineses de productes aquàtics i hortalisses als països llatinoamericans van ser d'1.190 milions de dòlars i 6.000 milions de dòlars, respectivament, cosa que representa el 35,0% i el 17,6% del total d'exportacions de productes agrícoles als països llatinoamericans, respectivament.


Data de publicació: 30 d'agost de 2024