Segons l'últim informe d'IMARC Group, la indústria índia dels fertilitzants es troba en una forta trajectòria de creixement, amb una mida de mercat prevista que arribi als 138 milions de rupies el 2032 i una taxa de creixement anual composta (CAGR) del 4,2% del 2024 al 2032. Aquest creixement destaca el paper important del sector en el suport a la productivitat agrícola i la seguretat alimentària a l'Índia.
Impulsat per l'augment de la demanda agrícola i les intervencions estratègiques del govern, la mida del mercat de fertilitzants indi arribarà als 942,1 milions de rupies el 2023. La producció de fertilitzants va arribar als 45,2 milions de tones durant l'exercici 2024, cosa que reflecteix l'èxit de les polítiques del Ministeri de Fertilitzants.
L'Índia, el segon productor mundial de fruites i verdures després de la Xina, està donant suport al creixement de la indústria dels fertilitzants. Les iniciatives governamentals, com ara els programes de suport directe a la renda dels governs central i estatal, també han millorat la mobilitat dels agricultors i la seva capacitat d'invertir en fertilitzants. Programes com ara PM-KISAN i PM-Garib Kalyan Yojana han estat reconeguts pel Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament per la seva contribució a la seguretat alimentària.
El panorama geopolític ha afectat encara més el mercat de fertilitzants indi. El govern ha posat èmfasi en la producció nacional de nanourea líquida en un esforç per estabilitzar els preus dels fertilitzants. El ministre Mansukh Mandaviya ha anunciat plans per augmentar el nombre de plantes de producció d'urea nanolíquida de nou a tretze el 2025. Es preveu que les plantes produeixin 440 milions d'ampolles de 500 ml d'urea a nanoescala i fosfat diamònic.
D'acord amb la Iniciativa Atmanirbhar Bharat, la dependència de l'Índia de les importacions de fertilitzants s'ha reduït significativament. Durant l'exercici fiscal 2024, les importacions d'urea van caure un 7%, les de fosfat diamònic van caure un 22% i les de nitrogen, fòsfor i potassi van caure un 21%. Aquesta reducció és un pas important cap a l'autosuficiència i la resiliència econòmica.
El govern ha ordenat que s'apliqui un recobriment 100% de neem a tota la urea de grau agrícola subvencionada per millorar l'eficiència dels nutrients, augmentar el rendiment dels cultius i mantenir la salut del sòl, alhora que s'evita el desviament de la urea per a finalitats no agrícoles.
L'Índia també s'ha convertit en un líder mundial en inputs agrícoles a nanoescala, incloent-hi nanofertilitzants i micronutrients, que contribueixen a la sostenibilitat ambiental sense comprometre el rendiment dels cultius.
El govern de l'Índia pretén aconseguir l'autosuficiència en la producció d'urea el 2025-26 augmentant la producció local de nanourea.
A més, Paramparagat Krishi Vikas Yojana (PKVY) promou l'agricultura ecològica oferint 50.000 rupies per hectàrea durant tres anys, de les quals 31.000 rupies s'assignen directament als agricultors per a inputs ecològics. El mercat potencial dels fertilitzants ecològics i biofertilitzants està a punt d'expandir-se.
El canvi climàtic planteja reptes importants, ja que es preveu que els rendiments del blat disminueixin un 19,3% el 2050 i un 40% el 2080. Per abordar-ho, la Missió Nacional per a l'Agricultura Sostenible (NMSA) està implementant estratègies per fer que l'agricultura índia sigui més resilient al canvi climàtic.
El govern també s'està centrant en la rehabilitació de plantes de fertilitzants tancades a Tarchel, Ramakuntan, Gorakhpur, Sindri i Balauni, i en l'educació dels agricultors sobre l'ús equilibrat dels fertilitzants, la productivitat dels cultius i els beneficis dels fertilitzants subvencionats amb una bona relació qualitat-preu.
Data de publicació: 03 de juny de 2024