L'objectiu d'aquest estudi és proporcionar dades sobreinsecticidaresistència per a la presa de decisions sobre programes de gestió de la resistència a Togo.
L'estat de susceptibilitat d'Anopheles gambiae (SL) als insecticides utilitzats en salut pública es va avaluar mitjançant el protocol de prova in vitro de l'OMS. Els bioassajos de resistència als piretroides es van dur a terme segons els protocols de prova d'ampolla dels CDC. Les activitats dels enzims desintoxicants es van provar utilitzant els sinèrgics piperonil butòxid, SSS-fosforotioat i etacrina. Identificació específica d'espècie i genotipificació de la mutació kdr en Anopheles gambiae SL mitjançant tecnologia PCR.
Les poblacions locals d'Anopheles gambiae sl van mostrar una susceptibilitat completa al pirimifos-metil a Lomé, Kowie, Aniye i Kpeletutu. La mortalitat va ser del 90% a Bayda, cosa que indica una probable resistència al pirimifos-metil. Es va registrar resistència al DDT, benzodicarb i propoxur a tots els llocs. Es van registrar alts nivells de resistència als piretroides, amb oxidases, esterases i glutatió-s-transferases com a enzims desintoxicants responsables de la resistència, segons proves sinèrgiques. Les principals espècies detectades van ser Anopheles gambiae (ss) i Anopheles cruzi. Es van detectar altes freqüències d'al·lels kdr L1014F i baixes freqüències d'al·lels kdr L1014S a tots els llocs.
Aquest estudi demostra la necessitat d'eines addicionals per enfortir les intervencions existents de control de la malària basades en insecticides (IRS i LLIN).
L'ús d'insecticides és un component important dels programes de control del vector de la malària a l'Àfrica [1]. Tanmateix, l'aparició de resistència a les principals classes d'insecticides utilitzades en el tractament amb mosquiteres i la fumigació residual d'interiors (IRS) ens obliga a reconsiderar l'ús d'aquests productes i la gestió de la resistència vectorial [2]. L'aparició de resistència als fàrmacs s'ha reportat en diversos països de l'Àfrica Occidental, com ara Benín, Burkina Faso, Mali [3, 4, 5] i especialment Togo [6, 7]. Estudis recents han demostrat que l'ús de sinergistes i combinacions d'insecticides augmenta la susceptibilitat dels vectors de la malària en zones amb alta resistència als piretroides [8, 9]. Per mantenir la sostenibilitat de les estratègies de control, s'hauria de considerar la integració sistemàtica de la gestió de la resistència en qualsevol política de control vectorial [2]. Qualsevol país hauria de donar suport a la implementació de programes de gestió de la resistència mitjançant la detecció de la resistència [10]. Segons les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) [10], la gestió de la resistència implica la implementació d'un enfocament de tres passos que inclou (1) l'avaluació de l'estat de susceptibilitat als insecticides dels vectors, (2) la caracterització de la intensitat de la resistència i (3) l'avaluació dels mecanismes fisiològics, amb especial atenció a l'eficàcia del sinergista piperonil butòxid (PBO). Al Togo, el primer pas, l'avaluació de l'estat de susceptibilitat als insecticides dels vectors de la malària, es duu a terme cada 2-3 anys en llocs sentinelles del Programa Nacional de Control de la Malària (NMCP). La força de resistència i l'eficàcia dels dos últims passos (és a dir, els potenciadors piperonil butòxid (PBO), S,S,S-tributil trisulfat fosfat (DEF) i àcid etacrínic (EA)) no s'han estudiat àmpliament.
L'objectiu d'aquest estudi és abordar aquests tres aspectes i proporcionar al NMCP dades fiables per prendre decisions sobre la gestió de la resistència a Togo.
Aquest estudi es va dur a terme de juny a setembre de 2021 en llocs sentinelles seleccionats del NMCP en tres districtes sanitaris del sud de Togo (Figura 1). Es van seleccionar cinc llocs de seguiment del NMCP per al seguiment en funció de les seves característiques geogràfiques (diferents zones sanitàries) i ambientals (abundància de vectors, llocs de cria larvària permanents): Lomé, Bayda, Kowie, Anyère i Kpeletoutou (Taula 1).
Aquest estudi mostra que les poblacions locals de mosquits Anopheles gambiae al sud de Togo són resistents a diversos insecticides importants de salut pública, amb l'excepció del pirimifos-metil. Es van observar alts nivells de resistència als piretroides al lloc de l'estudi, possiblement associats amb enzims desintoxicants (oxidases, esterases i glutatió-s-transferases). La mutació kdr L1014F es va detectar en les dues espècies germanes Anopheles gambiae ss i Anopheles kruzi amb freqüències al·lèliques variables però altes (>0,50), mentre que la mutació kdr L1014S es va produir amb una freqüència molt baixa i només es va trobar en mosquits Anopheles cruzi. Els sinèrgics PBO i EA van restaurar parcialment la susceptibilitat als piretroides i organoclorats, respectivament, en tots els llocs, mentre que DEF va augmentar la susceptibilitat als carbamats i organofosfats en tots els llocs excepte Anye. Aquestes dades poden ajudar el Programa Nacional de Control de la Malària togolès a desenvolupar estratègies de control de vectors més efectives.
Data de publicació: 23 de desembre de 2024